La Vida a Berlin. Cap.14. Eurocopa 2004

Capitol 14. Eurocopa 2004

Per no perdre actualitat m'he hagut d'afanyar per insertar
aquest capitol abans que acabi l'actual Europa 2004 de futbol
que s'està jugant a Portugal.

Haig de dir abans de començar que soc un autèntic desapasionat
del fútbol. Al dir fútbol vull dir fútbol de tota mena i aixo,
com veuràs inmediatament, em posa en un compromís, perque el meu
fill està demostrant un sentiment totalment contrari. Ell i
els seus amics de classe van un cop per setmana a entrenament
de fútbol. Entrenen en un club proper amb altres nens, la
majoria dels quals son de la mateixa escola. Guillermo diu
que li agrada jugar a fútbol, però jo crec que el
seu interés no és propiament el fútbol, sino més aviat
passar una estona amb els seus companys. Aixó que dic te la
seva raó, perque quan el veig jugar dins l'equip, no demostra
cap interés en participar com els altres, sino que mes aviat
s'aparta quan arriba la pilota i deixa que xutin els altres.

Tornant a prendre el fil de la qüestio (fil que segurament tornaré
a perdre ràpidament) deia que el meu desapasionament es refereix
a qualsevol mena de fútbol i aixó inclou també el fútbol que
juguen en Guillermo i els seus companys. Haig de reconèixer que
m'aborreixo com un maleit veient com 20 pitufos corren darrera la
pilota. Preferiria mil vegades tornar a casa i fer coses
mes interessants, cosa que, si aixo continua, faré en un futur
molt proper.

El "sentiment" d'en Guillermo (real o fictici) envers el fútbol
inclou el veure els partits de la Eurocopa que fan ara a la tele.
Però aqui també hem d'anar amb compte amb la interpretació.
La manifestació del nen és "vull veure el partit a la tele!".
Ara bé, anem a pams. La clau de la qüestió es troba a la paraula/concepte
TELE. I escric TELE (amb majúscules) perque no pots imaginar la
fatal atracció que aquest ingeni exerceix sobre la criatura.
Si d'ell depengués es passaria el dia hipnotitzat devant la pantalla.
El poder de l'aparell es real i efectiu. El crio no parla ni
fa cap moviment total o parcial del seu cos quan la TELE funciona.

Per tant jo m'inclino mes aviat a pensar que la il.lusio pel
fútbol amaga, d'una banda, el desig de passar una estona amb els
seus amics, i d'altra banda la possibilitat inmediata de tenir
accés al màgic ingeni hipnotizador i alienant.

Ho veus!, ja he tornat a perdre el fil. Anem a reprendre'l.
Els partits de la Eurocopa serveixen aquests dies com a reclam del conegut
'Sony Center' de la Potsdamerplatz de Berlin. Es tracta d'una
zona molt nova de la ciutat, construida sobre un solar enorme
on, en temps del mur, ningú no s'aventurava ni de dia i molt menys
de nit, pel perill que suposava trobar-se, sense voler-ho ni
desitjar-ho, amb un tret al cap o a qualsevol altre/s part/s del cos.

Aquest Sony Center és un lloc d'esbarjo visitat per turistes de
tot arreu. Hi han cinemes, bars, restaurants, un museu del cinema,
una font interior i tot cobert per una cúpula enorme que sembla
la carpa d'un circ. L'espai està ordenat al voltant d'una plaça
interior que serveix d'acullida als visitants i en la qual, en
una de les parets hi ha una pantalla gegant on es projecten
continuament imatges dels invents de Sony. Durant aquests dies de
la Eurocopa, serveix també per projectar els partits de fútbol
que es juguen a Portugal.

El diumenge 20, dia que en Toni va venir a Berlin, vàrem
anar-hi tots dos i ens vàrem trobar que no ens deixaven entrar
al recinte interior. Resulta que dels cinc accessos que hi
ha, només un era la autèntica entrada ('Haupteingang' que diuen
ells) El perímetre estava controlat per un gran nombre de
'seguratas' vestits de negre que feien por. Ens van explicar
que l'accés el trobariem al girar la cantonada i que havien
posat els controls per disuadir els gamberros que tinguèsin
intencions malèfiques i desestabilitzadores. Jo crec que en tot
el recinte, que deu tenir una superficie com la meitat de la Estació
de Sants de Barcelona, hi havien un centenar de vigilants.


Total, que a la 'Haupteingang' un 'segurata' enorme (vestit rigurosament
de negre com la resta) ens barra el pas i ens pregunta si portem
armes, ganivets o altres instruments perillosos i/o punxants.
Naturalment que no, animal!!
Que no ho veus la cara de turistes acabats d'arribar que tenim!!
OK! (que diu ell) i acte seguit passa a la fase de inspecció
corporal. Inclus va fullejar el planell que jo portava per si
alguna cosa li havia passat per alt.

Un cop a dins ens trobem amb una distribucio de taules, bancs i cadires
estil 'Oktoberfest', però amb ambientació futbolera.
Tot estava preparat per rebre els visitants que volguessin passar
la vetllada admirant un vibrant i interessant partit 'Rusia - Grècia'
Hi havien seguidors grecs i rusos. Inexplicablement els seguidors
grecs eren mes sorollosos que els rusos. Dic inexplicablement, perque
estic segur que els rusos són més abundants a Berlin que els grecs.

Total, que:
a) com veus, el seguiment del futbol no es exclusiu dels paisos latins
b) la seguretat es un tema que aqui s'han pres seriosament, i
c) qualsevol aconteixement que suposi una aglomeracio important i
prolongada de gent, te (per norma) el seu servei de seguretat corresponent.